Les arrels quadrades

Es veu que els egipcis ja havien descobert les arrels quadrades, s'ha trobat papirs de Ajmeed on demostra que els egipcis ja havien fet arrels quadrades, llavors podriem dir que els creadors de l'arrel quadrada són els egipcis.

A Europa això de l'arrel quadrada no va aparèixer fins el Cataneo en el 1546, que va ser ell qui va donar a conèixer el mètode d'una arrel quadrada.

El símbol de l'arrel quadrada va ser inventat per un matemàtic anomenat Christoph Rudolff qui va ser el inventor del símbol i el va publicar en un llibre seu anomenat Coss que parlava d'algebra i va ser escrit en el idioma d'alemany vulgar. Aquest símbol ve de la r minúscula allargant-la en línia horitzontal fins arribar a l'aspecte que té ara el símbol d'arrel quadrada que representaria la paraula raix en llatí i raíz en castellà

Què és?
li diem arrel quadrada aaquell nombre o valor que multiplicat per ell mateix arriba a un número determinat.
La pregunta que ens hauriem de fer alhora de fer una arrel quadrada és quin número multiplicat per si mateix dóna el número que tinc?



Parts de l'arrel quadrada

1. Índex: quan no té índex és una arrel quadrada per si té un 3 llavors ja no és arrel quadrada sinó que és una arrel cúbica
2. Radical: és el símbol que respresenta l'arrel quadrada o cúbica
3. Radicant: és el número del qual s'extreu l'arrel quadrada
4. Arrel: és el resultat de l'arrel

En aquesta imatge ho podeu veure

MARIONA CANET I SOLER

JOC DEL DOMINÒ

El dominò és un joc de taula molt popular i les seves regles per jugar són molt fàcils. Es tracta d'un joc en el qual s'utilitzen unes fitxes rectangulars, generalment blanques per la cara i negres pel revès, dividides en dos quadrats, cadascun dels quals estan marcats de 0 a 6 punts.
El joc està complert de 28 fitxes, a cada una de les quals es representa un par de valors possibles.
El dominò pot considerar-se com una extensió dels daus, encara que el seu origen es soposa oriental.

COM JUGAR- INSTRUCCIONS:

Per començar compta que ha de tenir 28 fitxes de dominò, del doble blanc al doble 6. És important que totes les fitxes estigin complertes per poder jugar adequadament. Aquest joc requereix de mínim 2 jugadors i màxim 4.

Es col·loca les fitxes del dominò boca abaix sobre la taula i amb les mans barreja bé per assegurar-te de que queden ben repartides.

Permet que el teu oponent agafi 7 fitxes de dominò, i agafa 7 per a tu mateix. El resta deixa-les apartades a la taula.

Per començar a jugar a dominò, el primer jugador que surt és el que tingui el major doble, començant des de el 6/6 i cap abaix.

Col·loca una fitxa de valor similar juntament a la primera fitxa de dominò. Assegura't de que els valors sempre es toquin.

Recull de la muntanya de fitxes que han sobrat si no tens una fitxa de dominò que correspongui a les que estan a la disposició. Mantè les fitxes de dominò ocultes del teu oponent, això serà imprescindible perquè no descobreixin el teu joc.

Passa si no hi ha més fitxes de dominò que quedin a la muntanya i cedeix el torn al següent jugador.

Guanya la partida si ets la primera persona que es queda sense fitxes de dominò.

Acaba la partida si tothom passa, en tot cas el guanyador és la persona amb la puntuació més baixa.

Compta la teva puntuació segons el nombre de punts en els quadrats que et quedin a mà.

S'acaba el joc si algú arriba a 50 punts en un partit amb 2 jugadors o 100 punts amb 3 o més jugadors. La més baixa guanya.

CONSELLS:

- Si estàs jugant amb 3 o 4 jugadors, cada jugador ha de tenir 5 fitxes de dominò.
- Si més de 2 estan jugant, el joc gira en sentit contrari.
 -Si no hi ha doble, qualsevol jugador determina qui anirà primer, el dominò del més al valor es compta.
- Manté el major surtit de diferents nombres a la mà el major temps possible.
- Si posses un doble 6/6, 5/5..., a continuació, el disseny forma una T i el joc pot continuar a partir de qualsevol del extrems expossats.


ELENA GONZÁLEZ

LES MATEMÀTIQUES EN LA MODA

Molts pensareu que les matemàtiques ja no les utilitzarem quan sortim de la secundària o la universitat, però no es el cas.
Però en molts casos de treball es necessita un bon cap per els números,  com es la indústria del disseny.

- Mesuraments
Es necessita saber mesurar per arribar a crear la roba. Es necessita que la roba sigui la talla exacta del model que representarà la roba i s'ha d'adaptar als clients que la compren.

- Proporcions 
Alguns vestits han d'estar fets i tallats de manera específica, la persona que es possa la roba ha de ser proporcional la roba amb els seu cos i les mesures del model que presentarà la roba i la talla de la roba ha de coincidir.


- Retorn de la inversió 
Quan els dissenyadors compren els materials per fer la roba han de mirar que aquesta compra sigui d'un preu menor al que cobrerà al final de la peça creada, i aquí es on les matemàtiques tenen molt a veure.

- Inventari
Les botigues que venen roba fan ús de les matemàtiques per saber quantes peces volen de cada disseny, sinó tindrien acumulació de roba o els hi faltaria.
inventari

- Cos de l'article
Els dissenyadors han de dir el preu de la seva roba, i aquí també s'utilitzen les matemàtiques ja que les botigues han de decidir quant cobrar per roba, i de quant han de fer els descomptes.

- Despeses
Aixó es mes o menys del que hem parlat abans, les matemàtiques en aquest cas les utilitzem per calcular quan hem de gastar amb teles, fil, penjadors... I altres articles. 


MARIONA CANET I ELENA GONZÁLEZ

                    LES MATEMÀTIQUES EN LA NOSTRA VIDA DIARIA

Són molts els moments  del dia en què fem ús de les matemàtiques sense adonar-nos, com per exemple:

A casa: quan es distribueix el sou per fer front a les despeses del mes, al realitzar les compres, per preparar una recepta de cuina, o fins i tot per repartir un pastís.

En l'oci: en realitzar un esport com el futbol, ​​que es juga en un camp rectangular, dividit per línies que determinen les zones de joc, amb un nombre establert de jugadors i, amb unes mesures que cal respectar.

En les inversions: com quan ens vam decidir a comprar un habitatge, amb aquesta hipoteca, que a tots ens pesa; amb aquests interessos, i tants anys per davant per pagar.

A la nostra organització: es respecte horaris, es té en compte les distàncies que cal recórrer i el temps que es triga a arribar.

En la cura personal i de la salut: ens interessem per la quantitat d'aliments que hem de prendre per controlar el nostre pes, o quan vam comprar a la farmàcia la caixa de pastilles que ens ha receptat el metge, que a més de curar-nos, esperem que ens arribi per completar el tractament prescrit, pel que ens preguntem si amb una sola caixa tindrem suficient, així que immediatament vam realitzar el càlcul mental i pensem, BÉ !, no hauré d'anar al metge a demanar-li una altra recepta.

En les noves tecnologies: telèfons, mobils, Internet, caixers automàtics, calefacció, etc., encara que no tinguem clar quan intervenen, també estan present.

I a la feina, com ens oblidarem de les matemàtiques, si ens porten de cap, encara que utilitzem un altre nom, almenys en el meu cas. Ara, amb els nous sistemes de qualitat, quan volem veure el resultat de l'empresa vam acudir als indicadors, que són operacions matemàtiques que s'han definit amb antelació per fer un seguiment molt precís de l'empresa.

Bé, amb aixó podeu veure que a la vida diaria s'utilitzen molt les matemàtiques sense donar-nos compte.

ELENA GONZÁLEZ

La succeció de Fibonacci i el número Phi

La sucessió de Fibonacci i el número Phi a les grans obres d’art de la pintura.

La setmana passada us vem explicar la relació de la successió de Fibonacci amb les matemàtiques i la importància del número Phi o número auri (1,618034...) a la natura i en les coses que ens envolten.

Avui us posarem alguns exemples de on aquest número ha ajudat a crear algunes de les més grans i universals obres d’art pictòriques de la història de la Humanitat.

“La Gioconda”, va ser pintada per Leonardo Da Vinci seguint el rectangle proporcional que ell ja coneixia i que va aplicar a moltes de les seves obres.

Leonardo era un fanàtic de la proporció i la perfecció i el seu “Home de Vitruvi” (1490) és la perfecta aplicació de les proporcions àuries i el número Phi aplicat al dibuix i a les proporcions humanes.

El gran mestre Botticelli va aplicar a la seva famosa Venus (“El naixement de Venus” 1482) el número Phi per crear el seu cos tan perfectament proporcionat i harmoniós.

Velázquez, l’any 1656, també va utilitzar les proporcions àuries per a una composició perfecta en el seu quadre de “Las Meninas”.

I no cal anar tan enrrere per a trobar grans mestres que es van inspirar en aquestes proporcions per crear obres d’art tan perfectes com “Leda atòmica” (1949) de Salvador Dalí. Una gran creació basada en les proporcions àuries que captiva a l’espectador sense saber perquè.

I ja que no crec que tinguem entre nosaltres cap Leonardo, Velàzquez, Botticelli o Dalí, el que si que podeu fer és provar d’acostar-vos una mica a ells a través de la fotografia. Una fotografia pot ser perfecta si conserva i li apliquem les proporcions àuries o el número Phi. Com aquesta de Cartier-Bresson titulada “Blanc i negre” (1950), que malgrat ser una fotografia, hi podem trobar la mística figura que conforma la perfecció d’una imatge...

Animeu-vos a provar-ho!!! Les matemàtiques, en Fibonacci i el número Phi us ajudaran a fer la foto perfecte (ni que sigui feta amb el mòbil!)

Fins la setmana que vé!!!

MARIONA CANET I SOLER

¿¿Fractales en la Naturaleza??

Un fractal es como una especie de geometría que se repite a diferentes escalas. Por ejemplo en la hoja de la imagen vemos una hoja que esta formada por varias hojas iguales pero más pequeñas. Y estas hojas pequeñas a su vez están formadas por hojas aún más pequeñas pero que tienen igual su forma.

       

En el video podremos ver un fractal desde ,muy cerca, tan cerca que será lo mismo todo el rato.

Fedner Michel

La succeció de Fibonacci

La successió de Fibonacci és una successió matemàtica de nombres naturals de manera que un nombre és el resultat dels seus dos nombres anteriors sumats.

El seu descobridor va ser Leonardo de Pisa, també anomenat Fibonacci.

Els 20 primers nombres d'aquesta successió són: 

1,1,2,3,5,8,13,21,34,55,89,144,233,377,610,987,1597,2584,4181,6765...
Com podeu veure cada nombre que surt és la suma dels seus dos nombres anteriors

La principal importància de la successió de Fibonacci és la seva relació amb un nombre decimal infinit conegut com a "raó àuria o nombre auri". Aquest nombre decimal infinit s'obté al dividir qualsevol nombre de la successió de Fibonacci pel seu nombre immediatament anterior, i com més gran sigui el nombre dividit, més s'aproxima el resultat a 1,61803398874988.... És a dir, que si dividim un nombre de la successió de Fibonacci per l'anterior ens sortirà un resultat de 1.6... i com més grans són els nombres que dividim més quantitat de decimals obtenim del número Phi.

Qualsevol nombre natural es pot formar apartir de la suma de diferents nombres de la successió de Fibonacci. Per exemple: 17=13+3+1, 65=55+8+2.

La successió de Fibonacci a la natura.

Exemples: 

1. La distribució de les fulles al voltant de la tija sempre segueix seqüències basades en aquests nombres.

2. Qualsevol varietat de pinya presenta espirals que coincideixen sempre amb dos termes de la successió: 8 i 13; 5 i 8

3. Els girasols tenen 55 espirals en un sentit i 89 en l'altre, o 89 i 144.

4. Les margarides tenen les llavors en forma de 24 i 34 espirals i les seves fulles també segueixen aquesta successió. Pels romàntics que volen saber el destí del seu amor aquesta dada és important a la hora de començar a desfullar la margarita per "SI" o per "NO".

5. En un rusc d'abelles la relació entre el número de mascles i femelles segueix la proporció àuria.

6. L'espiral de la closca d'un cargol és una espiral els radis de la qual coincideixen amb els nombres de la sèrie.

7. La relació entre l'alçada d'una persona i la distància entre el terra i el seu melic sempre ens porta al número Phi.

La setmana que vé us seguirem explicant coses de la successió de Fibonacci i el número Phi o número auri.

MARIONA CANET SOLER

JOCS DE TAULA 

NORANTA NOU

Un joc de cartes tradicional, encara que hi ha alguna versió comercial, que resulta ideal per al treball del càlcul mental.

Nombre de jugadors: de dos a sis

Material: una baralla de cartes i tres fitxes per a cada jugador.

Desenvolupament:

Es reparteixen tres cartes a cada jugador. La resta es posen al centre de la taula, formant un piló boca avall. Al seu costat es deixen les fitxes. El primer jugador escull una de les seves cartes, la tira sobre la taula boca amunt i diu el seu valor.

La resta de jugadors, per torns, tira una carta sobre l’anterior i suma el seu valor al que s’ha dit anteriorment. Després de tirar s’ha d’agafar la carta superior del piló. Cada carta té un valor diferent:

·         -El jugador que tira un as decideix si vol que valgui zero o onze punts.

·         -El tres val zero punts.

·         -El quatre canvia la direcció del joc i val zero punts.

·         -El nou val noranta punts.

·        - El deu resta deu punts.

·        - Les figures valen deu punts.

·         -La resta de cartes valen el seu valor nominatiu.

Quan després de tirar una carta es passa de noranta nou, perd el jugador que acaba de tirar i agafa una fitxa. Perd la partida qui ha agafat tres fitxes.

ELENA GONZÁLEZ

COM ELABORAR UN PASTÍS DE XOCOLATA

Amb aquest exemple volem demostrar que les matemàtiques es troven a la nostra vida cotidiana.

Per preparar un simple pastís de xocolata per un esdeveniment familiar hem de seguir, pas a pas, la recepta amb els ingredients  amb pes específic perque resulti bé i bo.

Ingredients per a 6 racions del Pastís de xocolata:

·          125 Grams de Mantega

·          150 Grams de Sucre

·          3 Unitats d’Ous

·          100 Grams de Farina de força

·          30 Grams de Cacao en pols

·          6 Grams de Llevadura

·          25 Grams de Maicena

·          75 Grams de Llavors de xocolata

·          1 Pessic de sal

·          

Instruccions | 1 hora 30 minuts

1-  Per començar amb la preparació del nostre pastís de xocolata primer haurem de batre la mantega fins obtener una crema suau. Ha d’estar a temperatura ambient.

    2-   Afegim el sucre i seguim batint. Després els ous, un a un.

     3-A continuació s’afageigen els ingredients secs tamisats perque no es facin grumolls: el cacao en pols, la farina, la maicena, la llevadura i la sal.

 4-Batim fins aconseguir una massa uniforme i homogènia, però just abans d’acabar d’integrar la farina per complert, afagim les llavors de xocolata, aixó ho fem amb la intenció de que els trossos quedin repartits per tot el pastís i no es quedin al fons.

  

 5- quan estigui la massa llesta, es el momentode ficar-ho al forn, previament calent, a 180ºC durant 45 minuts.

 6-Per cubrir el pastís amb la crema  pots ajudar-te d’una espátula i deixar el pastís de xocolata llis o afegir alguna decoració al teu gust.

Como pots veure, fer un pastís de xocolata pot ser molt sencill, només necessites tenir totes les mesures correctes i una mica d’imaginació.

ELENA GONZÁLEZ

ENDEVINAR NÚMERO DE SABATA I EDAT

Avui us portem una fòrmula perque pogueu endevinar la vostra edat i el vostre número de sabates. Sabem que és absurd perque tot això ja ho sabeu, però és una manera divertida d'endevinar-ho. 

El resultat final serà de quatre xifres, les dues primeres et diran el teu número de peu, les dues últimes la teva edat.

Aquets són els passos:

1- Pensa o apunta en una calculadora el teu número de sabata.

2- Multiplica el número anterior per 5.

3- Li sumes 50.

4- Li multipliques per 20.

5- Li sumes 1015.

6-Li restes l'any en que vas nèixer.

Com hem dit abans el resultat final tindrà quatre xifres  les dues primeres formaran el nombre del teu número de peu, i les dues últimes formaran la teva edat.

Vols saber com funciona? En els quatre primers passos estàs multiplicant la teva talla de sabata que és igual a X per 100 i suman 1000. En el cinquè pas li sumem 1015 i ens surt 100 per X + 2015. Quan li restes el teu any de naixement acabes tenint 100 per la teva talla de sabata + la teva edat, a menys que ja hagis complert els anys en el que portem d'any.

EXEMPLES:

Elena González: Número de peu 37 i any de neixement 2002

1- 37

2- 37·5= 185

3- 185+50= 235

4- 235·20= 4700

5- 4700+1015= 5.715

6- 5.715-2002= 3.713

El resultat dona 37 de número de sabata i els 13 anys, però ja ha cumplert els 14 aquest any.

Mariona Canet: Número de peu 39, i any de neixement 2002

1- 39

2- 39·5= 195

3- 195+50= 245

4- 245·20= 4900

5- 4900+1015= 5915 

6- 5915-2002= 3.913

El resultat dona 39 de número de sabata i els 13 anys però ja ha cumplert els 14 aquest any.

Aquesta es una fòrmula divertida per passar l'estona i fer que ets un endevinador 

ELENA GONZÁLEZ I MARIONA CANET

Suma, resta, multiplicació i divisió de fraccions

En aquesta entrada u explicaré com faig jo per sumar, restar, multiplicar i dividir fraccions amb diferents denominadors. No és gaire difícil un cop ho entenguis veuràs que fàcil és.

1. SUMAR FRACCIONS
Per sumar fraccions de diferents denominadors el que hem de fer primer és buscar el mínim comú múltiple (m.c.m) dels denominadors. Un cop ja haguem trobat els m.c.m el que hem de fer és dividir-lo per el denominador que teniem abans i multiplicar-lo per el nominador i així igual amb les altres fraccions que hem de sumar. I al final quan tenim totes les fraccions amb el mateix denominador es sumen nominadors i es deixa el denominador del m.c.m i ja està.

Aquí teniu un exemple amb sumes de diferents denominadors

2. RESTAR FRACCIONS

Per restar fraccions amb diferents denominadors el que hem de fer primer és buscar el mínim comú múltiple dels denominadors al igual que hem fet a la suma. Un cop ja tenim el m.c.m hem de dividir-lo per el denominador que teniem abans i multiplicar-lo per el nominador i així igual amb les latres fraccions que hem de restar. I al final quan tenim totes les fraccions amb el mateix denominador es resten els nominadors i es deixa de denominador el m.c.m i ja tenim la resta. És molt semblant a la suma l'únic que a la resta restem els nominadors.

Aquí teniu un exemple de resta amb diferents denominadors

3.MULTIPLICAR FRACCIONS

Multiplicar les fraccions de diferents denominadors és molt fàcil ara ho veureu. L'únic que heu de fer és multiplicar els nominadors i el resultat els poseu en el nominador, i multiplicar els denominadors i posar el resultat en el denominador i ja teniu feta la multiplicació de fraccions. A que és molt fàcil?

Aquí teniu un exemple de multiplicació de fraccions

4. DIVIDIR FRACCIONS

Dividir fraccions també és molt fàcil. L'únic que heu de fer és multiplicar el nominador de la primera fracció amb el denominador de la segona fracció, i el resultat es posa en el nominador de la fracció del resultat, i després es multiplica el denominador de la primera fracció per el nominador de la segona fracció i el resultat es posa en el denominador de la fracció del resultat. Ara potser no ho teniu molt clar però estic segura que veient l'exemple ja no ho veureu gens difícil de fer.

Aquí teniu un exemple de divisió de fraccions

Espero que us hagi servit!!

MARIONA CANET I SOLER

L'origen de les matemàtiques

Les matemàtiques és una ciència molt polèmica, no se sap realment el seu origen i de fet s'ha arribat a pensar que és més antígua que la mateixa escriptura, el comerç, els càlculs han sigut part de la historia humana. 

Les matemàtiques busquen patrons, punts i relacions, així com per realitzar relacions cuanitatives, geomètriques i variables.

Les matemàtiques són un producte del cervell humà en el desig d'entendre i percebir la realitat. Estan associades en tot moment a qualsevol cultura i societat. La aritmètica i la geometria apareixen amb la necessitat d'explicar i de medir a les transseccions comercials, en les construccions i en la medida del pas del temps. S'han arribat a trobar marques d'ossos de fa més de 35000 anys en el sud d'Àfrica que semblen correspondre a una espècie de "calendari de palets". 
L'oss d'Ishango, trobat en el Zire, destacat com el 20000aC, conté unes marques que representen certs patrons numèrics.Les matemàtiques en realitat és un conjunt de llenguatges formals que poden ser utilitzats com eines per plantejar problemes de manera no ambigua en contextos específics. 

ELENA GONZÁLEZ

Un fractal és un objecte o forma que té una estructura que es va repetint a diferents escales. Si ens apropem o allunyem d'aquest objecte o forma veurem que segueix tenint la mateixa estructura, per tant no podríem saber exactament a quina distància ens trobaríem del objecte o forma.


La teoria fractal va ser inventada per el matemàtic Benoit Mandelbrot en l'any 1975. En la natura es troben moltes figures fractals com per exemple el girasol o la caracola.

Com podeu observar aquestes dues imatges són figures fractals, ja que tenen la mateixa estructura repetida diferentes vegades, però cada vegada més petites.



Existeixen molts fractals, i hi ha que són molt fàcils de construir. Un exemple és el triangle de "Sierpinski" que hem estudiat a classe.  Fer aquest triangle és bastant fàcil, 
1· Dibuixem un triangle 
2· Fem un punt a la meitat de cada costat del triangle i els unim, ens ha de quedar un triangle del revés dins el nostre triangle.
3· Fem el mateix procés tota l'estona fins que al final ens quedarà el triangle de "Sierpinski" infinit.

En teoria el pas més sencill per fer una figura fractal, és reproduir-la moltes vegades exactament igual i cada vegada més petites.

TIPUS DE FRACTALS:

- lineals: poden ser segments rectes 

-complexos: són molt complexos per tant només és poden fer amb un ordinador 

-òrbites caótiques: són moviments que es creuen entre ells formant figures infinites.

-plasma: té un aspecte colorit i és aleatori, per tant és molt visible.

En conclusió, els fractals per a nosaltres són figures fascinants ja que per nosaltres, avegades ens resulta difícil imaginar que una figura no té fi. 

MARIONA CANET I ELENA GONZÀLEZ

NOU PROBLEMA

Aquesta setmana ens heu de trobar tres números iguals que sumats el seu resultat sigui 60.
AMB UNA CONDICIÓ

Només us posem una condició: el múmero no pot ser 20

SOLUCIÓ

El número és 5 i la operació 55+5=60.

L'havieu encertat abans de mirar la resposta?

MARIONA CANET

Hi ha matemàtica a la música?

Avegades s'escolta dir " hi ha matemàtica en la música, perquè una partitura està plena de numerets" es a dir els números del compàs... es diu que la música i la matemàtica estan molt relacionades. És per això que he decidit fer una petita cerca sobre això i he topat amb coses bastant interessants, ja que jo en cap moment haguès pensat que la música i les matemàtiques estaven relacionades, però es veu que estava equivocada.

Mozart

Joannes Chrysostomus Wolfgangus Theophilus Mozart va neixer el 27 de gener del 1756 a Salzburg, i va morir a Viena el 5 de desembre del 1791. Va ser un compositor i pianista austríac, mestre del Classicisme considerat com un dels músics més destacats de la història

Mozart en el 1777 amb 21 anys, va escriure un "Joc de daus musical per escriure valsos amb l'ajuda de dos daus sense ser músic ni saber res de composició". Va escriure 176 compassos i els va posar en dues taules de 88 elements cadascuna:

Per començar el joc, primer es comença llaçant dos daus per tal ens poden tocar 11 números possibles (del 2 al 12) i seguidament hem de fer 8 tirades i tindrem diferents compassos excepte els de la última columna que són iguals (aquests últims hi ha dues possibilitats: una continuar amb la segona taula o la repetició
La segona taula és igual que la primera per té altres 88 compassos.
Es podrien fer moltíssims però moltíssims valsos diferents, imagineu si es podrien fer tants que tocant-los tots un darrere l'altre ininterrompudament es trigarien 361.253.646 anys!!!


"Yáechik una vegada havia dit que arribaria un dia potser dintre de milers d'anys o més que les persones o éssers humans parlaran amb música. Diu que dins la música hi ha molta més informació que les simples notes que es veuen. I diu que no és una qüestió de simples sentiments, sinó de MATEMÀTIQUES".

MARIONA CANET

Les matemàtiques en l'amor

Aquí us presentem una fòrmula que segons els matemàtics és pot calcular el temps que pot durar una relació. 

L = 8 + 0,5Y – 0,2P + 0,9Hm + 0,3Mf + J – 0,4G – 0,5(Sm – Sf) + I + 1,5C

L: la durada dels anys que es prediu

I: el nombre d'anys que feia que es coneixien abans de començar la relació

P: el nombre sumat de parelles anteriors de les dues persones.

Hm: importància que l'home atorga a l'honestedat en la relació.

Mf: importància que la dona atorga als diners en la relació.

J: importància que tots dos atorguen al sentit de l'humor (sumats)

G: importància que tots dos atorguen a la bona aparença (sumats)

Sm i Sf: importància que tots dos atorguen al sexe.

I: importància que se li dóna a tenir bons sogres (sumats)

C: importància que se li lliura als nens en la relació (sumats)

Tots els mesuraments en grau d'importància posseeixen una escala d'1 a 5, on 1 no és important per a res i 5 és extremadament important.

Nosaltres creiem que és una bona fòrmula, però una fòrmula no es pot relacionar amb els sentiments. 

És a dir, una fòrmula és pot aproximar o inclús encertar a causa de sort, però en cap cas es 100% fiable. Perquè no es tenen en compte diferentes coses que nosaltres creiem que són importants per la duració d'una relació i que aquesta fòrmula no té en compte. 

Com per exemple: 

-La semblança de gustos respecte els valors que ha de tenir una persona, ja que al no estar molt d'acord entre ells sobre aquests gustos pot crear discusions.

-Els gustos sobre els amics de la teva parella: que opines sobre els amics de la teva parella ja que són una part molt important per la persona amb qui comparteixes la relació.

- Per acabar faltaria el grau d'amor que sent l'un per l'altre ja que això és el més important en la relació. 

 

Espere'm que us hagi agradat aquesta entrada tant com a nosaltres fer-la.

ELENA GONZÀLEZ I MARIONA CANET

I a mi de que em serveixen les matemàtiques?

Moltes vegades tots ens preguntem de que ens serveixen les matemàtiques

Doncs les matemàtiques són una forma que ha trobat l'esser humà per entendre el món en el que vivim, nosaltres al llarg del dia realitzem un munt de processos matemàtics i els relacionem amb aquesta ciència de manera directe o indirecte.

Sense les matemàtiques els ponts no aguantarien, no tindriem ordinadors... les matemàtiques s'utilitzen a diari, ja que per exemple a internet s'utilitzen números prims molt grans per xifrar informació.

I encara que sembli que una pedra dura per tota la vida, com un diamant doncs no. Un diamant no és per a tota la vida però un teorema si que és una veritat per sempre.

I aquí us deixo un petit video que ens fa un resum molt breu de perquè serveixen les matemàtiques.

MARIONA CANET I SOLER

Solució problema seqüència

Aquí us deixo la solució al problema de seqüències que vaig penjar l'altre dia. Espero que no us fós molt difícil trobar la solució.

5+3+2= 151022
9+2+4= 183652
8+6+3= 482466
5+4+5= 202541
7+2+5= 143547

I el resultat surt de:
A+B+C= (A·B) (A·C) (A·(B+C)-B)


MARIONA CANET

 

ILUSIONES ÓPTICAS

La ilusión óptica trata de un concepto o una imagen que surge por la imaginación o a través de un engaño de los sentidos, pero que no tiene verdadera realidad.
Una ilusión es una distorsión de la percepción. Hay diferentes tipos de ilusiones ópticas: ilusiones olfativas, ilusiones auditivas, ilusiones gustativas o ilusiones táctiles.
La ilusión óptica lleva a percibir la realidad de manera distorsionada a través de la vista. Esa distorsión puede ocasionarse por cuestiones  fisiológicas (mediante una estimulación excesiva en los ojos o en el cerebro) o cognitivas (según la forma en que percibimos el mundo.)
Solemos tener muchas ilusiones ópticas sobre los espejismos, eso se produce como consecuencia de la percepción de objetos que vemos lejos y que al reflejarse en una superficie lisa dan lugar a una superficie líquida que en realidad no existe. Un ejemplo de espejismo tiene lugar en los desiertos donde las circunstancias a las que está sometido el individuo y las características del lugar producen que aquel vea cosas que en realidad no existen.
El holograma es otro tipo importante de ilusión óptica. Este es fruto de una técnica fotográfica que permite el desarrollo de imágenes tridimensionales. No obstante, hay otras ilusiones de este tipo como la irradiación de cuadrícula o el estereograma.


ELENA GONZÁLEZ

A PENSAR!!

I pels que l'encerteu de seguida, un altre enigma perquè la setmana no se us faci  massa llarga.

Segueix la seqüència:
5+3+2= 151022
9+2+4= 183652
8+6+3= 201541
7+2+5=....





A pensar!!!! La pròxima setmana posare'm el resultat

MARIONA CANET I SOLER

ACERTIJO

-Un hombre está al principio de un largo pasillo que tiene tres interruptores, al final hay una habitación con la puerta cerrada. Uno de estos tres interruptores enciende la luz de esa habitación, que está inicialmente apagada.

¿Cómo lo hizo para conocer que interruptor enciende la luz recorriendo una sola vez el trayecto del pasillo?

SOLUCIÓN

Al principio del pasillo hay tres interruptores, A, B  y C, nuestro personaje pulsa el interruptor A, espera 10 minutos, lo apaga, pulsa el B y atraviesa el pasillo.

Al abrir la puerta se puede encontrar con tres situaciones:

Si la luz está encendida el pulsador será el B.
Si la luz está apagada y la bombilla caliente será el A.
Y si está apagada y la bombilla fría será el C.
























ELENA GONZÁLEZ

NOU ENIGMA

Un barquer ha de travessar un riu amb una gallina, una guineu i un sac on hi ha blat de moro. En la barca només pot anar-hi el barquer i un animal o el sac de blat de moro. La guineu es pot menjar la gallina, la gallina es pot menjar el blat de moro, si es quedessin junts a la mateixa banda. Com ho farà el barquer per travessar el riu amb la guineu, gallina i el blat de moro a la segona banda del riu?

Comprovant la solució:

1. Pot agafar la guineu i portar-la a la segona banda, però llavors ens quedaria la gallina amb el blat de moro i per tant la gallina es menjaria el blat de moro. No ens serveix

2. Pot agafar el sac amb el blat de moro i ens quedaria la gallina i la guineu a la mateixa banda, Per tant la guineu es menjaria la gallina i ens quedariem sense gallina. No ens serveix

3. Pot agafar la gallina i portar-la a la segona banda, Per tant ens quedaria la guineu i el sac amb el blat de moro a la primera banda i no hi hauria cap problema. Desprès el barquer hauria de tornar a la primera banda i agafar a la guineu i portar-la a la segona banda i agafar a la gallina i portar-la cap a la primera banda ja que si deixéssim a la gallina a la segona banda, la guineu se l´ha menjaria. I ara agafem el sac de blat de moro i el portem a la segona banda amb la guineu, El barquer torna a la primera banda per agafar la gallina i tornen a la segona banda. A la segona banda tindríem a la guineu, la gallina, el sac de blat de moro i el barquer. I ja hauriem aconseguit travessar el riu.

MARIONA CANET I SOLER

BENVINGUTS!!

Benvinguts al nostre blog.

Aquest blog serà un blog dedicat a les matemàtiques, publicarem informació, enigmes... Tot lo més interesant possible, esperem que amb nosaltres pogueu apendre molt i disfrutar al màxim de les matemàtiques