sábado, 29 de octubre de 2016

Hi ha matemàtica a la música?


Avegades s'escolta dir " hi ha matemàtica en la música, perquè una partitura està plena de numerets" es a dir els números del compàs... es diu que la música i la matemàtica estan molt relacionades. És per això que he decidit fer una petita cerca sobre això i he topat amb coses bastant interessants, ja que jo en cap moment haguès pensat que la música i les matemàtiques estaven relacionades, però es veu que estava equivocada.

Mozart

Joannes Chrysostomus Wolfgangus Theophilus Mozart va neixer el 27 de gener del 1756 a Salzburg, i va morir a Viena el 5 de desembre del 1791. Va ser un compositor i pianista austríac, mestre del Classicisme considerat com un dels músics més destacats de la història





Mozart en el 1777 amb 21 anys, va escriure un "Joc de daus musical per escriure valsos amb l'ajuda de dos daus sense ser músic ni saber res de composició". Va escriure 176 compassos i els va posar en dues taules de 88 elements cadascuna:







Per començar el joc, primer es comença llaçant dos daus per tal ens poden tocar 11 números possibles (del 2 al 12) i seguidament hem de fer 8 tirades i tindrem diferents compassos excepte els de la última columna que són iguals (aquests últims hi ha dues possibilitats: una continuar amb la segona taula o la repetició
La segona taula és igual que la primera per té altres 88 compassos.
Es podrien fer moltíssims però moltíssims valsos diferents, imagineu si es podrien fer tants que tocant-los tots un darrere l'altre ininterrompudament es trigarien 361.253.646 anys!!!


"Yáechik una vegada havia dit que arribaria un dia potser dintre de milers d'anys o més que les persones o éssers humans parlaran amb música. Diu que dins la música hi ha molta més informació que les simples notes que es veuen. I diu que no és una qüestió de simples sentiments, sinó de MATEMÀTIQUES".

MARIONA CANET








martes, 25 de octubre de 2016

Les matemàtiques en l'amor

Aquí us presentem una fòrmula que segons els matemàtics és pot calcular el temps que pot durar una relació. 

L = 8 + 0,5Y – 0,2P + 0,9Hm + 0,3Mf + J – 0,4G – 0,5(Sm – Sf) + I + 1,5C

L: la durada dels anys que es prediu

I: el nombre d'anys que feia que es coneixien abans de començar la relació

P: el nombre sumat de parelles anteriors de les dues persones.

Hm: importància que l'home atorga a l'honestedat en la relació.

Mf: importància que la dona atorga als diners en la relació.

J: importància que tots dos atorguen al sentit de l'humor (sumats)

G: importància que tots dos atorguen a la bona aparença (sumats)

Sm i Sf: importància que tots dos atorguen al sexe.

I: importància que se li dóna a tenir bons sogres (sumats)

C: importància que se li lliura als nens en la relació (sumats)

Tots els mesuraments en grau d'importància posseeixen una escala d'1 a 5, on 1 no és important per a res i 5 és extremadament important.






Nosaltres creiem que és una bona fòrmula, però una fòrmula no es pot relacionar amb els sentiments. 

És a dir, una fòrmula és pot aproximar o inclús encertar a causa de sort, però en cap cas es 100% fiable. Perquè no es tenen en compte diferentes coses que nosaltres creiem que són importants per la duració d'una relació i que aquesta fòrmula no té en compte. 
Com per exemple: 

-La semblança de gustos respecte els valors que ha de tenir una persona, ja que al no estar molt d'acord entre ells sobre aquests gustos pot crear discusions.

-Els gustos sobre els amics de la teva parella: que opines sobre els amics de la teva parella ja que són una part molt important per la persona amb qui comparteixes la relació.

- Per acabar faltaria el grau d'amor que sent l'un per l'altre ja que això és el més important en la relació. 
 
Espere'm que us hagi agradat aquesta entrada tant com a nosaltres fer-la.


ELENA GONZÀLEZ I MARIONA CANET

domingo, 23 de octubre de 2016

I a mi de que em serveixen les matemàtiques?

Moltes vegades tots ens preguntem de que ens serveixen les matemàtiques
Doncs les matemàtiques són una forma que ha trobat l'esser humà per entendre el món en el que vivim, nosaltres al llarg del dia realitzem un munt de processos matemàtics i els relacionem amb aquesta ciència de manera directe o indirecte.
Sense les matemàtiques els ponts no aguantarien, no tindriem ordinadors... les matemàtiques s'utilitzen a diari, ja que per exemple a internet s'utilitzen números prims molt grans per xifrar informació.

I encara que sembli que una pedra dura per tota la vida, com un diamant doncs no. Un diamant no és per a tota la vida però un teorema si que és una veritat per sempre.
I aquí us deixo un petit video que ens fa un resum molt breu de perquè serveixen les matemàtiques.









MARIONA CANET I SOLER

Solució problema seqüència

Aquí us deixo la solució al problema de seqüències que vaig penjar l'altre dia. Espero que no us fós molt difícil trobar la solució.

5+3+2= 151022
9+2+4= 183652
8+6+3= 482466
5+4+5= 202541
7+2+5= 143547

I el resultat surt de:
A+B+C= (A·B) (A·C) (A·(B+C)-B)


MARIONA CANET
 

ILUSIONES ÓPTICAS





















La ilusión óptica trata de un concepto o una imagen que surge por la imaginación o a través de un engaño de los sentidos, pero que no tiene verdadera realidad.
Una ilusión es una distorsión de la percepción. Hay diferentes tipos de ilusiones ópticas: ilusiones olfativas, ilusiones auditivas, ilusiones gustativas o ilusiones táctiles.
La ilusión óptica lleva a percibir la realidad de manera distorsionada a través de la vista. Esa distorsión puede ocasionarse por cuestiones  fisiológicas (mediante una estimulación excesiva en los ojos o en el cerebro) o cognitivas (según la forma en que percibimos el mundo.)
Solemos tener muchas ilusiones ópticas sobre los espejismos, eso se produce como consecuencia de la percepción de objetos que vemos lejos y que al reflejarse en una superficie lisa dan lugar a una superficie líquida que en realidad no existe. Un ejemplo de espejismo tiene lugar en los desiertos donde las circunstancias a las que está sometido el individuo y las características del lugar producen que aquel vea cosas que en realidad no existen.
El holograma es otro tipo importante de ilusión óptica. Este es fruto de una técnica fotográfica que permite el desarrollo de imágenes tridimensionales. No obstante, hay otras ilusiones de este tipo como la irradiación de cuadrícula o el estereograma.


ELENA GONZÁLEZ

domingo, 16 de octubre de 2016

A PENSAR!!



I pels que l'encerteu de seguida, un altre enigma perquè la setmana no se us faci  massa llarga.

Segueix la seqüència:
5+3+2= 151022
9+2+4= 183652
8+6+3= 201541
7+2+5=....


Resultado de imagen de signos de interrogacion


A pensar!!!! La pròxima setmana posare'm el resultat

MARIONA CANET I SOLER

domingo, 9 de octubre de 2016

ACERTIJO

-Un hombre está al principio de un largo pasillo que tiene tres interruptores, al final hay una habitación con la puerta cerrada. Uno de estos tres interruptores enciende la luz de esa habitación, que está inicialmente apagada.

¿Cómo lo hizo para conocer que interruptor enciende la luz recorriendo una sola vez el trayecto del pasillo?

SOLUCIÓN

Al principio del pasillo hay tres interruptores, A, B  y C, nuestro personaje pulsa el interruptor A, espera 10 minutos, lo apaga, pulsa el B y atraviesa el pasillo.

Al abrir la puerta se puede encontrar con tres situaciones:

Si la luz está encendida el pulsador será el B.
Si la luz está apagada y la bombilla caliente será el A.
Y si está apagada y la bombilla fría será el C.


Resultado de imagen de pasillo con una puerta con la luz apagada





















ELENA GONZÁLEZ



NOU ENIGMA



Un barquer ha de travessar un riu amb una gallina, una guineu i un sac on hi ha blat de moro. En la barca només pot anar-hi el barquer i un animal o el sac de blat de moro. La guineu es pot menjar la gallina, la gallina es pot menjar el blat de moro, si es quedessin junts a la mateixa banda. Com ho farà el barquer per travessar el riu amb la guineu, gallina i el blat de moro a la segona banda del riu?

Comprovant la solució:
1. Pot agafar la guineu i portar-la a la segona banda, però llavors ens quedaria la gallina amb el blat de moro i per tant la gallina es menjaria el blat de moro. No ens serveix
2. Pot agafar el sac amb el blat de moro i ens quedaria la gallina i la guineu a la mateixa banda, Per tant la guineu es menjaria la gallina i ens quedariem sense gallina. No ens serveix
3. Pot agafar la gallina i portar-la a la segona banda, Per tant ens quedaria la guineu i el sac amb el blat de moro a la primera banda i no hi hauria cap problema. Desprès el barquer hauria de tornar a la primera banda i agafar a la guineu i portar-la a la segona banda i agafar a la gallina i portar-la cap a la primera banda ja que si deixéssim a la gallina a la segona banda, la guineu se l´ha menjaria. I ara agafem el sac de blat de moro i el portem a la segona banda amb la guineu, El barquer torna a la primera banda per agafar la gallina i tornen a la segona banda. A la segona banda tindríem a la guineu, la gallina, el sac de blat de moro i el barquer. I ja hauriem aconseguit travessar el riu.





MARIONA CANET I SOLER